Cada matí quan vaig a caminar

 

Cada matí quan vaig a caminar,

amagat rere una gran roca,

m’espera amagat

com un bandoler un ametller florit,

com n’és de bonic.

Cada flor, em recorda la boca oberta

esperant un bes,

i cada pètal una carícia sobre la pell.

Cada matí, neix de nou l’esperança

de trobar-lo amagat i em recorda

que pot ser igual que ahir,

creix la seva fragància,

i espero que un matí li facis companyia,

allí a la bora, esperant-me a la vora

de la soca sota les branques florides.