dimecres, 17 d’agost del 2022

Et veig davant meu

 

Et veig davant meu

callada,

de vegades em mires

de refiló,

pendent

dels meus dits

i dels meus ulls,

mirant de fit en fit

per si quelcom

és fora de lloc.

Et veig al meu costat

parlant suau

amb la teva veu acolorida

pel meu dolor,

i em prems el cor

com si fossis

l’única que ho pot fer

natural i dolçament.

El saps ferit

i galopant dins el meu pit.

Et veig caminant darrera meu

perquè no ensopegui,

amb tant de cura per mi

que em sento altrament un infant

nascut del nostre amor,

i no se com hi cap

en un cos que sembla feble

i que jo se que pinta

més fort que mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada