Passat Cambrils,
caminant per la platja,
deixant la riera enrere,
en deu minuts
xino-xano arribo a la Llosa,
desplego la cadira
i miro l'horitzó,
he arribat d'hora,
trec un full
i un llapis ben afilat,
també he dut
quatre colors per pintar.
Només he de fer
una recta,
on es troben cel i mar,
gairebé una redona
el sol amagant-se
per sorprendre la lluna,
i si la foscor m'ho permet,
ho pintaré
amb ulls i colors d'infants.
El nom d'aquest senzill
dibuix, capvespre,
quan el dia se'n vol anar a dormir
i a mi m'agrada
començar a somiar.
De vegades, sóc tan agosarat
que deixo ben a prop
de l'aigua la cadira,
em descalço
i amb les aigües jugant a pujar
em mullen la pell
i se me'n va el pensament
més enllà d'on s' amagat el sol.
Potser podria canviar el nom
per un de nou:
Felicitat en sa horabaixa.
https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2022/06/el-que-resta-del-dia.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada