dissabte, 16 de juliol del 2022

Neix la flama fràgil

 

Neix la flama fràgil,

mossega dansant

la fusta seca.

Les incipients brases

de la fullaraca arrossega

poc a poc

a la fusta a fer-se

brasa ardent.

Feta la foguera grossa,

ballen les flames

infernal dansa,

crema el cos en apropar-se

però la mirada del ball

alleugera l'ànima.

El foc et porta lluny,

més enllà del present,

com la remor de les ones

de la mar a la nit.

La nit la gran amiga

de les fogueres

i la mar,

del cel estelat,

de la màgia de la teva mirada.

Tot en un bri de misteri,

tot en un bri d'esperança,

tot en un bri de trencall.

Neix la flama fràgil,

i creix en la màgica dansa

en el ventre de la nit,

possiblement

escoltant un remor d'ones

sota un cel ple d'estel,

tot, per no perdre't la mirada.

Màgia en una nit qualsevol

de Sant Joan,

de Sant Antoni,

qualsevol nit que les brases

siguin el record màgic

de tot el que he dit.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/06/flames.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada