dissabte, 9 de juliol del 2022

Mor el riu

 

Mor el riu

i ja mai deixarà

l'aigua a la mar.

Marcida la rosa

deixarà les punxes seques

al terra els pètals

i desapareixerà

el seu flaire.

En les tardes de sol

l'ombrela dels teus versos

ja no em farà ombra

si no la puc obrir.

L'absència que tant hem escrit,

és ara més fosca nit.

Deixo, aquest quatre mots

abans de trencar el camí.

Gràcies per llaurar i sembrar

les llavors de les poques flors

que t'he pogut donar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada