i ja mai deixarà
l'aigua a la mar.
Marcida la rosa
deixarà les punxes seques
al terra els pètals
i desapareixerà
el seu flaire.
En les tardes de sol
l'ombrela dels teus versos
ja no em farà ombra
si no la puc obrir.
L'absència que tant hem escrit,
és ara més fosca nit.
Deixo, aquest quatre mots
abans de trencar el camí.
Gràcies per llaurar i sembrar
les llavors de les poques flors
que t'he pogut donar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada