divendres, 8 de juliol del 2022

Destrio mots d'un vell sac que tinc

  

Destrio mots d'un vell sac que tinc,

la teva mirada em diu, ara vinc.

Jo espero intranquil mirant

com t'apropes,pausada,

volant els cabell al vent.

Hipnotitzat no trec els ulls

dels llavis, si jo pogues

et robaria un bes.

Tan sols un

i guardar per sempre el regust

en el record

i anar morint poc a poc

de gratitud.

Ja ne'ts d'aprop.

i com un llamp

em deixes encantat

amb els llavis als teus

enxampats.

Dolces cireres

el teus llavis,

fresca síndria

la teva boca,

el paradís s'esgota

ja he vegut

fins la darrera gota

del teu verí.

Aquest bes que m'has donat

a una mort dolça

m'ha condemnat.

T'arregles el tirant

poses els cabell en lloc

i amb un petit somriure,

marxes caminant carrer avall.

Dolces cireres

el teus llavis,

fresca síndria

la teva boca.

Ara tinc un bes per tornar.

 

https://arturdisseny.blogspot.com/2022/05/et-dec-un-peto.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada