El pes de la paraula: Era foraster

Era foraster,

passejava per un poble vell,

perdut en mig de la comarca.

Un poble de vells

sense jocs de pilota,

cases de pedra vella

i carrerons oblidats.

Serps de còdols

i arcades a mig desfer.

Finestres aixecant el dit al cel

i del cel venien

beneïdes olors de gessamí.

Flors petites

en un enramat antic.

Damunt la porta,

un balcó tan ancià

com la resta de la llar.

Agafat al enramat

per no caure.

Rere els vidres desllustrats,

un retall de cortinatge blanc.

Apartant-lo per mirar

una mà amb tantes arrugues

com anys.

Una dona antiga com el poble,

mirant des de dalt.

Ulls petits amagats a les conques

d'un temps perdut,

en infinitats d'ahirs

ja caducats.

El balcó, era sens dubte,

el tron d'un antiquíssim

reialme oblidat..

El pes de la paraula