dimecres, 6 de juliol del 2022

Em tanca el cor

 

Em tanca el cor

una porta aferrissada

Es feta de por

i absència.

De paraules

i petons oblidats.

Però tinc una casa

en un poble antic, amb un riu

que hi passa dues vedades,

fitxa't si n'és de bonic.

que té una porta tancada.

Un forrellat, i una clau grossa

en preserven la integritat.

La fusta la va serrar

el fuster més vell de la família,

el ferrer en va fer el tancat.

I dins es va quedar

la història que mai s'ha acabat.

La porta, cada any més vella,

s'ha d'anar arreglant.

Queda dins l'aire impregnat

ara de pols i humitat,

però abans,

era plena d'humanitat.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/06/vermell-de-records.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada