He buscat sempre compatir
amb tu el silenci,
un silenci plegats de mans
i llavis càlids,
però no sempre guarda el destí
les nostres esperances i il·lusions,
ni tant sols té en compte
els sentiments.
De vegades asseguts
sota un arbre amb un concert
de cant d’ocells
que fugen quan arriba l’hivern,
o dormen quan la nit es fosca
i nosaltres som un cos únic, ferm.
De vegades després del bany nocturn
dins la mar que tant estimem,
s’eixuguen els cabells
al ball del vent,
deixant un pijama de salabror
que fins la rosada del matí
recordarà els jocs
de la nit passada.
Hi ha nits de tots colors,
de tots els sons,
de tots els somnis,
recordarem sempre la nit
del silenci entre petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada