Amaga sota el capell
una vida de records
i sentiments que guarà
amb forrellat a la porta del cor.
La imatge que veu
mirant endavant
no ha canviat
però si els personatges
dels seus somnis diaris.
Els originals s’han anat
desfent amb el vent del temps
i els d’ara son gairebé
transparents.
Queda només
d’aquell ahir complaent,
les pinzellades
d’un somriure que es desdibuixa
amb les pluges dels anys vinents.
Queden tant sols,
la dona, el capell,
uns vells records
i un somriure papallona
que de tant en tant
vol volar
algun dissabte especial.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/05/la-dona-del-capell.html
Un poema molt bonic.
ResponEliminaGràcies!
Aferradetes.