dijous, 2 de juny del 2022

Carn feta carn a la vora de la mar

 

Carn feta carn a la vora de la mar,

com en el temps pretèrit

que no va poder ser.

La nit pinta el cel de lluernes

i l’estol d’estels

entra per entre els cortinatges

batents de la finestra entreoberta.

No hi ha silenci a les hores

en que la foscor

vol posar-hi cullerada,

però els gemecs dels dos cossos

no destorba ningú.

Són carícies que redescobreixen

cossos guardats en la memòria,

un atles tan estudiat

que ja mai més s’oblidarà,

sortint guanyador

de qualsevol examen posterior.

Els petons sorgeixen

per sobre la pell com capolls

de mil flors aràbigues,

de tantes fragàncies com colors

i ni tant sols l’albada atura la dansa

de vegades frenètica

que ballen sobre els llençols.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada