Com rodolant en costa avall,
creixent d’ella mateixa avançant
cap a un davant encara desconegut,
filaven dies, lletres, colors
camí d’un destí per triar,
si es pot triar.
Mira enrere per veure
que n’ha quedat,
però tot resta esfilagarsat,
desconegut,
a punt de l’oblit,
a punt de perdre’s
en les giragonses
del darrere i del davant,
del que s’oblida
i del que encara no es coneix.
Ni la resta d’una petjada
queda per donar
un ínfim testimoni.
Rebregada queda la pols
del camí esborrant
el nostre efímer pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada