dimecres, 11 de maig del 2022

Tinc al jardí rosers

Tinc al jardí rosers

que enfilen les punxes

i em fan sortir la vida roja

que corre lentament

per dins meu.

Me l’estimo ferit 

de llum i colors,

de fragàncies  

i enyor per tu

que les volies obertes i vives.

Ara passat el temps

de l’esclat,

em miren pansides

i arrugades,

com un mirall del rostre

que en te cura.

Cada flor em recorda

una estona amb tu

o per a tu,

un record d’un mot,

d’un gest,

un somriure

que s’ha escapat

en algun instant descuidat.

Passa un temps lentament

i creixen els capolls,

per fer-se boniques flors

de tots els colors triats

i em quedo assegut

davant els rosers

guardant cada un

els instants perduts

entre els flaires domesticats

de les flors obrint-se

i envellint fins

que el darrer pètal

caigui al terra ple

de les espinoses fulles

dels gegantins pins.

 

https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/04/maturo.html 

1 comentari:

  1. La vida segueix els seu ritme, els sentiments van per un altre cantó...
    Salut !.

    ResponElimina