Estimar-te ania en mi
trossos d’oblit
i forats en els records.
Busquen les mans
com reomplir-los
i falcar els sentiments
que des de fa tant de temps
vaig repassant en forma de mots,
silents com jo
i com les llargues nits
que deixo enrere
pensant amb tu.
Que puc de nou descobrir
que ja no hagi estudiat
tenint-te amb mi.
Faig de nou repàs de llavis,
pell,
dits,
repentino carícies i afalacs
i em creix novament
la sensació de pèrdua,
la vivència de tenir-te
essent prohibit
el fet de fer-ho.
Somiar que no passa,
és només el somni d’una lluita,
d’un desconcert,
d’un forat sense fons
que m’omple
de dubtes i neguits.
http://desdeminoray.blogspot.com/2022/04/en-el-jardin-prohibido-de-tu-cuerpo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada