dijous, 12 de maig del 2022

Mirant l'horitzó

 

Mirant l'horitzó

quan minva la tarda,

La cara fent front al garbí.

El flaire de la mar

m'arriba de lluny

com la veu renyant-te

de la dona estimada.

La ploma a la mà,

el full en blanc,

el pensament lliure,

els cors bategant

al uníson.

Neix un poema,

un escrit abans

a viva veu,

apassionat,

compartit,

cloent amb un punt i final

inaudible i amb dues mans

prement-se

sense aire entre elles.

Deixa't anar

no hi ha res més bell

que tornar-ho a llegir

 algun que altre matí.

 

https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2022/05/en-la-pols-de-laire.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada