dimecres, 11 de maig del 2022

Des del pas del temps

Des del pas del temps,

miro enrere i veig lo nostre

con un incendi descontrolat

atiant llenya a un foc

que s’acabaria apagant.

Des d’aleshores,

només la cendra d’allò

que fou queda

com a record teu i meu,

filla d’una passió

que ja no recordes.

He estat esperant

tots aquests anys,

instant a instant,

el rebrot dels mots,

fulles verdes

per a l’esperança,

que tot lo nostre

no es encara mort del tot.

Llavis que parlen

al vent de l’esperança,

mentre no arriben els petons

que abans se’ls oferien.

Records de carn ardent

als tremolosos dits acaronant-se

lentament

i que ara encara cerquen

el seu destí en la teva pell.

Em vas prometre tants sons buits,

que encara me’ls estic creient,

després de tant de temps,

però ara ferit del cor,

descanso a la soca

del darrer tronc cremat,

esperant el teu retorn

o la meva fi.

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada