dilluns, 25 d’abril del 2022

Espero que plogui

Espero que plogui

per poder plorar

la teva absència.

Mentre em retorna

el ressò de les paraules.

“Adéu, una abraçada,

uns petonets”

cada lletra un punyal,

cada so una ferida,

cada record un ofec.

Perquè?

I de nou repeteixo...

Perquè?

Com si no conegués

la resposta de l’adéu

com amics,

quedem com amics.

Ja s’ha desfet

la passió,

els cossos fosos

els dits tibants,

els llavis junts,

ara tant distants

i com un tambor

repiquen contínuament.

Perquè?

Perquè?

1 comentari:

  1. Potser el que fa tan extraordinari l'amor i el desig és l'amenaça constant de que s'acabi sense que sapiguem ben bé per què...

    ResponElimina