Deix de mirar-te en el toll
que la pluja ha pintat al terra
per veure-hi
el teu mirar solitari.
Deixa de mirar-te
o no et creixeran
les ales de fada,
ni es faran punxegudes
les orelles.
Deix de mirar-te
o el pols màgic no sortirà
de les teves mans
i seràs una altra mortal
que ningú mira.
Ets la fada
que cada nit m visita i no veig,
però em fa sentir al cor
les belles paraules
que de vegades escric,
i de vegades són esborranys,
però sense la fada
de les paraules dolces
qui seriem nosaltres.
Tinc necessitat de tu,
encara que no sempre et vegi,
però realment,
sempre et sento a prop meu
i m’ensenyes,
petita, a estimar,
amb mots,
amb presència,
encara que a cops
no et vegi.
Vine cada nit,
cada dia,
cada vesprada
o a la matinada
amb la rosada,
que bell sentir-te
tant prop meu
a cada instant.
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2022/04/invisible.html
Molt agraïda.
ResponEliminaAferradetes!