Tapat amb l'abric i amb guants

 

Tapat amb l'abric i amb guants

llegint un vell llibre de poemes,

espero que acabis de passejar.

Assegut al banc del passeig

mirant el riu des de dalt,

veient la corrent passar,

desitjo que t'aturis a parlar,

del temps, dels versos,

d'un te calent,

de tornar a casa fins l'endemà.

Ets els meus ponts de Madison,

allunyada del marit, viatjant,

vull deixar l'empremta

del llavis en els teus

i cercar-te entre mots i versos.

Avui potser

m'oferiràs quelcom calent,

i veure la llar on vius

i voldré fer-hi niu.

Espero cada tarda

que el fred m'emblanquini

la pell i la cara,

per esperar unes paraules i un comiat

un bes somiat

i un cos trèmul coneixent-te

íntimament, poc a poc,

tan dolçament,

que saturarà el temps

entre la teva pell i la meva pell.

els vells ponts seran de paper

i les bigues de tinta

guixant versos

que callat et vaig recitant.

Tardes, avui no vindràs,

Sento a la fi del passeig

lladrucs de gos petaner,

glopeja el cor, la sang que em manca

per donar un xic d'escalfor

i salta la vena del coll

com un cavall desbocat.

Avui potser em convidarà

a un te calent,

obrint-me un antic pont de Madison.