El temps l’ha omplert
de ferides sagnants
que el deixen exigu de vida
i ple de records i vivències.
Cada gota de sang eixint
és un renec silent
que li surt de la boca.
A cada gota que se li envà,
l’acompanya una mirada adolorida,
amb pinzellades d’incomprensió
que fan de l’expressió
un rictus petri,
mancat de lluentor.
No caben ni preguntes,
ni derrotes,
no cap pensar en res més
que en aquest lent fluir
de la vida que se’n va
i l’apropa a l’eternitat.
https://desdeminoray.blogspot.com/2022/03/aguardar-el-fin-de-los-tiempos.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada