Hem fet el camí
mil vegades junts,
de vegades
en sentits oposats,
de vegades t’he seguit,
ho he fet mil vegades
perquè sense saber-ho
t’estimo.
T’estimo tot callat,
invisible,
olorant el flaire
que deix el teu cos
en passar,
m’he enamorat
de la veu que tens
i d’aquests llavis
que voldria besar.
Trepitjo els llocs
on deixes petjades
i et segueixo,
com segueix l’assedegat
l’aigua del riu.
He cercat mil maneres
de tocar-te la pell,
perquè t’estimo
callat i absent.
El meu amor
és un amor a distància,
que mai veuràs
de tant a prop
que em pots trobar.
I tot perquè t’estimo
i et vull deixar volar.
T’estimo entre flors
i entre petons
deixats al vent,
mentre de nou
me’n vaig anant.
Perquè t’estimo
tant i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada