De parlar-me
en la remor sorda
de la teva veu,
el cor se m’ha adolorit.
Esperant la veu
enamorada clara i diàfana,
al cor li dol
que sigui mig amagada.
Et vol per com ets
i això inclou les paraules
i els versos,
però no callats,
no amagats
sota un xiuxiueig.
Cura’m el cor
de la malaltia
de l’amor callat.
http://papirers.blogspot.com/2022/03/p-361.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada