Penso en la nit, i em ve al cap
la foscor abillada dins el port,
els carrers abandonats
un fred jorn d'hivern.
Penso en la foscor, i em ve al cap
la soledat forçada del meu cor,
el passos repetits
en els carrers buits.
Penso en la soledat, i em ve al cap
el teu parlar absent,
el mirar rere els vidres de la finestra
i parlar sol,
en la penombra de qualsevol nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada