Navego entre les ones
del teu cabell, net i recollit.
Sota cada un dels fils
del recentment pentinant,
amago cadascun dels pensaments.
I mentre penso amb tu,
guardo un lent silenci,
i tanco suaument els ulls.
cercant dins meu
la darrera imatge
que m'arriba ple d'il·lusió.
El silenci no és més
que un temps dedicat a tu,
en el que et penso.
https://mariavaru-bogeries.blogspot.com/2022/02/vers-223.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada