Torna de nou a mi
com el reflex de la pluja
en el terra moll,
tots aquells records
que hem deixat enrere.
Quantes mirades
s’han perdut en la llunyania
cercant els teus ulls,
alguna cosa més
que compartíem.
Venies a mi
des d’aquell passat nostre
que ja no pot ser
ni el retorn d’un mirall,
ni el ressò d’un so
entre els nostres llavis.
Deixa’m partir plorós
entre les gotes
que cauen i van relliscant
fins trobar el clavegueram
per on amagar-se definitivament.
https://dallobelldallosublim.blogspot.com/2020/09/plovisqueig.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada