Es
despulla
davant
teu
la
meva ànima,
ara
que la nit
encara
és freda.
Voleia
el vent
pensaments
cansats
d'esperar,
i
escombra
catifes
de petons
fets
malbé.
La
rosada gebrada
fa
de llençol
i
els acull
en
són gèlid capell
no
hi ha més so
que
les campanades
endormiscades
que
fluixet
toquen
les hores.
Nua
es queda
de
nou,
l'ànima
meva,
i
en la nit
verge
espera,
callada
i sincera
altra
resposta
que
la llàgrima
meva.
amor,
callat
distant
en l'estima
tant
proper en la mirada,
tant
escàs en el ressò,
guarda
la meva
nuesa,
del
rigor
de
la nit freda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada