dimecres, 17 de gener del 2018

Em desperto sol i nu



Em desperto sol i nu,
la nit encara balla.
Al meu voltant
el llit recorda silent
la calidesa del teu cos.
Ens van presentar
unes rialles,
un got de vi blanc
i a unes paraules estranyes.
Les rialles perquè no ens enteníem,
el vi blanc per reduir distàncies
i les paraules ens van dur
a amagats jocs de mans,
un ball, un festeig,
una dansa d'aparellament,
uns passos incerts,
un camí concret,
una història mil cops repetida,
unes carícies que es desfan.
Un llit mercenari,
unes llums que s'apaguen.
Descobrir en la foscor
la realitat del cos imaginat.
La voluntat de gaudir,
sense esperar un demà
que mai arribarà.
Em desperto sol i nu,
Amb el record calent
del teu cos.
Amb el perímetre viu
de la pell lluent.
No cal saber el nom,
no cal dir cap adéu,
tant sols un breu record,
càlid, d'un petó perdut
dins una habitació distant
uns instants màgics
foragitats en el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada