divendres, 24 de novembre del 2017

Un llarg adéu



Un llarg adéu,
un adéu sempre callat.
Alhora el cel
es va cobrint
de llençols bruts,
amagant un sol lluent
però feble .
Escalfen els darrers rajos
el cos vell,
premonició del fred novell
que ve a l'ànima
per instal·lar-se
con una ufana
nova llar.
Un llarg adéu,
escapçat
per un mòbil que es tanca
amb un regust
agre
a la boca de l'estómac
just allí sota el punt
on s'acaba...
el cor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada