dissabte, 25 de novembre del 2017

El passeig fosc



El passeig fosc
feia entreveure
les siluetes
de dones treballant.
Vivien les hores perdudes,
d'un ofici antic
que any rere any
les maltractava,
fins fer arribar el cos,
a un complex estat flàccid.
Buscava en aquell passeig
la cura al mal de sempre,
aquell enyorament que es feia carn,
i feia mal.
Les cares totes diferents,
tenien la mateixa mirada,
aquella mirada que buscava,
en tots els ulls,
una mirada vella,
que venia d'antuvi,
reflex de records
que es feien vius,
de sons que retronaven
dins, i que venien de lluny.
Jocs de  mans
en cantonades brutes,
abans d'anar a llocs solitaris,
on les paraules deixaven
de tenir raó de ser.
On sorgia lo més vell de cadascú
on no importava
la realitat del present
ni qui érem nosaltres.
Buscar fins trobar,
una resposta,
un efímer consol,
un breu tap,
per una absència
continua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada