El
passeig fosc
feia
entreveure
les
siluetes
de
dones treballant.
Vivien
les hores perdudes,
d'un
ofici antic
que
any rere any
les
maltractava,
fins
fer arribar el cos,
a
un complex estat flàccid.
Buscava
en aquell passeig
la
cura al mal de sempre,
aquell
enyorament que es feia carn,
i
feia mal.
Les
cares totes diferents,
tenien
la mateixa mirada,
aquella
mirada que buscava,
en
tots els ulls,
una
mirada vella,
que
venia d'antuvi,
reflex
de records
que
es feien vius,
de
sons que retronaven
dins,
i que venien de lluny.
Jocs
de mans
en
cantonades brutes,
abans
d'anar a llocs solitaris,
on
les paraules deixaven
de
tenir raó de ser.
On
sorgia lo més vell de cadascú
on
no importava
la
realitat del present
ni
qui érem nosaltres.
Buscar
fins trobar,
una
resposta,
un
efímer consol,
un
breu tap,
per
una absència
continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada