Si
el meu temps fos un altre,
no
t’hagués conegut,
i
ara no escriuria
aquests
versos per a tu.
Si
la nostra parla fos una altra
no
ens entendríem
i
no podries llegir
el
que escric per tu.
Si
no haguéssim estat
en
aquell lloc,
no
ens hauríem conegut
i
jo no fos ferit d’amor.
Si
no n’hagués estat de tu,
no
hauria lluitat
per
que fossis
la
companya de ma vida.
Si
no hagués estat per tot això,
la
meva vida faria pena.
Si
no hagués estat per tot això
la
meva vida no seria teva.
Si
no hagués estat per tot això
quin
cant aixecaria al cel?
De
quin gust seria l’amargor trista
del
meu cor?
Si
no fossis amb mi,
que
seria de ma vida?
Preciós, tot està al seu lloc i en el seu temps, tal com cal i això ens dona felicitat.
ResponEliminaJa he vist el poem que em vas posar al blog, més gràcies.
Bon vespre.