Sento l'olor forta del teu cos

Sento l'olor forta del teu cos.

Inclinat sobre l'espatlla a l'aire.

Se que de reüll em vigiles.

Com jo vigilo el tremolor dels llavis.

Palpita el pit amb batzegades

de cor batent.

Entra l'aire per les narius

com si s'acabés en aquells moments.

Sonen els mots indiferents.

Noto tens la resta del cos.

Em pregunto, silent,

perquè et deliràs primer?

Per la carícia baixant de l'espatlla.

Pel bes, molsut dels nostres llavis.

Allargues la conversa trivial.

Esperes un pas que no donaré.

Deixes que la ma et premi per uns instants.

Et relaxes, em saps, desitjós.

Delirós.

M'ofereixes un ball.

I em descrius que portaràs.

M'imagino, els braços al teu voltant.

El cos, pegat al meu.

De nou, l'olor, com un cadenat.

Em lliga.

M'allibera.

La música, clava el seu so com una daga.

Pirata d'amors furtius.

Ferit per la promesa del teu cos.

Per un goig encara mai gaudit.

Giragonses.

Escalfor per omplir el cor, el cos.

Ja res tornarà a ser.

Com abans.

Com mai, hagués deixat de ser.

Em pregunto, silent,

perquè et deliràs primer?

Per la carícia baixant de l'espatlla.

Pel bes, molsut dels nostres llavis.

Un moment eternament repetit.

Un embriac que no s'acaba.

Un adéu que no arriba.

Un so que ja no hi és.

Danso encara.

Ets un bressol que no para de moure's.

Un petó. Un altre.

Una carícia.

Que no para.

Escomet silent una voràgine.

Que ja no és meva.

Que ja no és seva.

El món s'escapa.

Jo fujo amb ell.

Presoner, etern, d'aquest moment.