dijous, 9 de febrer del 2017

I calles



I  calles
quan la veu et demana
que m'aclareixis,
qui sóc
i quan val per tu
el meu silenci.
Em mira
de lluny
 un mon,
el teu,
i em sent estrany
el teu mirar
que em confon.
Clouen els ulls
i miren les mans,
i el tacte
em porta
silent
la imatge de la faç.
Escric versos,
moc mots,
sonen sons
i la llum va canviant
amb el sol,
i s'encenen pensaments,
i callen
els mirars,
i fins la nit es fosca
quan la lluna
s'amaga confosa.
Lo perdut és a l'abast,
nomes cal mirar,
on el temps l'ha deixat.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/espejismo.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada