I calles

I  calles

quan la veu et demana

que m'aclareixis,

qui sóc

i quan val per tu

el meu silenci.

Em mira

de lluny

 un mon,

el teu,

i em sent estrany

el teu mirar

que em confon.

Clouen els ulls

i miren les mans,

i el tacte

em porta

silent

la imatge de la faç.

Escric versos,

moc mots,

sonen sons

i la llum va canviant

amb el sol,

i s'encenen pensaments,

i callen

els mirars,

i fins la nit es fosca

quan la lluna

s'amaga confosa.

Lo perdut és a l'abast,

nomes cal mirar,

on el temps l'ha deixat.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/02/espejismo.html