Et mostres nua

Et mostres nua

i distant.

Els llavis ensopeguen

amb mots

quan volen trobar

llavis càlids.

Les carícies

es perden en l'aire

quan defuges

el tacte.

El teu cos

es a prop,

però el trist somriure

em diu

que no hi ets.

I no se perquè ho fas!

Em mostres

un amor fugisser

i mai em dius amor.

Rius amb somriures

que pinten plors

quan has vingut a mi.

Dius que vols estar-hi

però que cerquem

quelcom diferent.

Jo només vull estimar-te.

Què vols tu?

Matar el temps

en mots perduts

i escapar quan sigui mort?

Els meus mots ja els saps tu.

Te'ls vaig escriure a la pell,

de lluny, de ben lluny,

i ara voldria tornar a llegir-los,

poc a poc,

resseguint cada línia

amb la punta del dit.

I cada punt un bes,

i cada coma, un sospir,

cada estrofa una carícia.

I en acabar el vers,

l'amor ja es fet.

Respirar cor amb cor,

deslliurar rierols de llàgrimes

baixant dels cims a les valls

i fecundar

cada mot

allí on neix la vida.

Per morir com vols

un altre dia.

Et mostres nua

i distant.