La
nit plena de somnis
s'ha
fet dia,
i
el dia llanguia
vers
una tarda
que
de nou
vol
acabar en freda nit.
El
noi ha crescut,
però
els somnis
continuen
vius.
Dins
seu.
Ara
els mots
ja
no són versos,
no
creu
en
les paraules
que
cauen de les boques
plenes
d'afalacs.
L'home
treballa
perquè
aquells moments
siguin
realitat,
sap
que el nen
viu
dins,
lluita
perquè altres nens
puguin
seguir somiant,
puguin
seguir vivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada