dissabte, 7 de gener del 2017

Com un bateig

Com un bateig
continu,
cau la pluja
sobre el cos nu.
La pell lluent
reflexa
la llum del dia,
mentre les hores
fent cercles
passen lentament
com batecs
d'un cor asserenat.
No serà mai
la mateixa aigua.
No serà mai
la mateixa pell.
El temps ho canvia tot.
El temps deixa
la seva empenta
en nosaltres.
També canvia
el so dels batecs
quan et veig.
També canvia
el so dels mots
quan et sento.
També canvia
la intensitat de ma mirada
quan et veig.
Vull tatuar
els meus mots
en l'aire que t'envolta.
 http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2017/01/intangible.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada