dijous, 15 de desembre del 2016

Tu vols



Tu vols
que ma maduresa
sigui el matalàs
on descansin els desamors
que ton cor jove pateix.
I no dubtes
en confessar-me
angoixes i temors
d'enamorada,
neguits
de nit enlluernada
per petons sincers
però en tems la durada.
De carícies
que posen la pell
a l'alçada de la lluna,
amb escomeses
de la mar plana.
Suaus.
Em vens i m'expliques,
perquè no penses
que tot el que et dic
de consol,
al meu cor li dol,
penes i ànsies de vell,
que plorant t'empeny
al vol
ue per ell mateix vol.
Ma jove i ignorada amada,
me'n vaig tot pensant,
que t'estranyarà ma fugida,
sense saber
que tens ma vida captiva
i a ton cor li sóc aliè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada