Assegut rere el finestral

Assegut rere el finestral

d'un bar qualsevol perdut,

mirant des del baf fumejant

d'un té verd,

et descobreixo caminant,

i de la ment sorgeix un altre jo,

que vol caminar al teu costat,

compartir estones xerrant,

conèixer qui ets,

si cal estant callat.

Però marxes girant la cantonada

del costat més allunyat,

i torno a mi, dins la ment

que per un moment

t'ha volgut estimar

i en un diàleg dual

m'explico com ha estat.

Recordaré sempre

el color dels ulls fugint,

els veig mentre

em prec el té, lentament.

http://alcobaparalela.blogspot.com.es/2016/12/libremente.html