Quan no ens veiem

Quan no ens veiem ,

volem fer-ho

i quan hi som

el temps passa lent

i el rellotge sembla aturat.

Sonen retrets d'enamorats,

petons d'amagat,

carícies que no volen sortir,

i un me n'haig d'anar.

Quan no et sento,

voldria trucar-te

i quan hi parlem

entre tots dos s'omplen

d'instants de silencis,

com si escoltar-los

ens omplis

i fes volar els desigs

que volem

i encara més

els que no podem.

Em vols lluny i em crides:

"Vine".

Et vull parlar

i t'escric versos

que vull en la teva veu.

Imagino mentrestant,

o recordo

antics instants

com vell amants

amagats

en llocs inversemblant,

cercant un amor

que no es fa,

que es perd pel camí

entre els meus dits

i les teves carns.

Senyora.

Com ho puc tornar a repetir,

veniu amb mi,

veniu amb mi...