dissabte, 3 de desembre del 2016

M’acabo la petaca



M’acabo la petaca,
abans plena de vi ranci
que guardava
en un racó ple d’oblits.
Et veig marxar
amb el cos jove,
ressonen encara les rialles
com petons a les galtes.
M’allargues la mà
amb un fins demà,
i te’n vas com cada jorn,
deixant-me com company
el teu record
d’un dia acabat,
i al davant
una nit buida d’ahirs
que et pugui contar...
Fins tornar a començar,
una roda 
que mai s’acabarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada