Com una boira etèria

Com una boira etèria,

com la llum de l'albada

en despertar,

com el darrer dels fanals

en apagar-se,

he volgut apropar-me

i s'ha desfet l'encanteri

de la teva presència.

Com la neu freda

que es desglaça

quan cau a la cara

i es desfà.

Recordo tants cops

el primer moment,

i des de llavors

una fugida constant,

un esvair-se en el no res,

una presència

que s'endevina

i que no es veu.

Com una boira etèria... 

http://josemanuelserna.blogspot.com.es/2016/11/fugaz.html