Voldria que fos un palau

Voldria que fos un palau,

on ara vivim.

Com la bestia, jo,

com la bella, tu.

Enamorar-me poc a poc,

veient-te jorn a jorn

passejant

pel meu voltant.

Al inici unes mirades,

uns mots després.

Una tarda un passeig,

un berenar plegats.

Una vida explicada,

un passat retornat.

Una estima innocent,

un amor creixent.

Unes mans

que ajunten arrugues,

un braç que aguanta

el pas d'un cos tremolant.

Fer-nos més vells,

veient el temps passar

tots dos, plegats.

http://alaluzdelsilencio.blogspot.com.es/2012/04/veo-al-amor-caminar.html