dilluns, 21 de novembre del 2016

Voldria que fos un palau



Voldria que fos un palau,
on ara vivim.
Com la bestia, jo,
com la bella, tu.
Enamorar-me poc a poc,
veient-te jorn a jorn
passejant
pel meu voltant.
Al inici unes mirades,
uns mots després.
Una tarda un passeig,
un berenar plegats.
Una vida explicada,
un passat retornat.
Una estima innocent,
un amor creixent.
Unes mans
que ajunten arrugues,
un braç que aguanta
el pas d'un cos tremolant.
Fer-nos més vells,
veient el temps passar
tots dos, plegats.
http://alaluzdelsilencio.blogspot.com.es/2012/04/veo-al-amor-caminar.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada