Te
tinc Amor
a
hores perdudes,
sense
retrets
ni eufòriques estades,
hi
ets,
només
hi ets.
I
es trenca
el
mot Amor
quan
ho escric
amb
la punta
del
llapis,
la
lletra més vibrant,
la
forta,
la
que ho tanca.
Te
tinc Amor,
en
hores amagades,
cortines
tapant
la claror
de
llunes fosques
i
fanals apagats.
I
van caient
els
versos
en
paraules somortes,
en
silencis aspectants,
com
busques
d'un
rellotge imaginari
que
cerca
el
seu propi temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada