Quan el vent colpeja la cara

Quan el vent colpeja la cara,

ferint la pell, 
fent el degoteig 
de la sang que crida,

amb l’embranzida de la vida

Quan l’esbarzer

es clava ben dins,

fins fer del cos una ferida.

Quan el camí t’allunya del destí,

i presenta solament giravolts

que et perden el sentit.
Quan se't clava el seny
en carn viva
i cou ben endins.
Quan l'advers
és el mirall
i no veus res més,
cauen els mots del vers
i la paraula fina,
és l'estilet
que mata
l'absència diàfana
del temps que clava
punxes d'oblit
en la pròpia ànima.

http://agarimoliterario.blogspot.com.es/2016/11/mais-feramente-forte.html