dimarts, 29 de novembre del 2016

Foll, li deien foll



Foll, li deien foll,
quan la follia no era ell,
ni l'entenia.
Si el somni era vell i es feia fort,
i de tant fort se'n sortia,
que en volia la gent,
si el somni el vencia?
Foll, li deien foll,
si les veus li parlaven alhora
dins seu com una agonia,
i havia de creure
qui li repetia i repetia i repetia
avui és el dia, avui és el dia,
que en volia la gent,
si la veu el vencia?
Foll, li deien foll,
i el cervell se li fonia,
pels metges que no l'entenien.
I aquelles corrents
que el punxaven de nit i dia
cremant-li
-Déu com cremava aquella energia!-
el cos que casi ja no tenia,
que en volia la gent,
si l'electroxoc el vencia?
Foll, li deien foll,
quan ell només volia
gaudir de la bellesa,
i la bellesa no el volia
i de nou tot s'enfosquia,
que en volia la gent,
si la foscor el vencia?
Foll, li deien foll,
i tothom se'n reia
i quins crits que feien
aquelles formes fantasmes
de blancs braços creuats
en esquenes
de sivelles i corretjams foradats,
que en volia la gent,
si la rialla el vencia?
Foll, li deien foll,
si cantava la tornada
fins que se'n sortia,
 que en volia la gent,
si la tornada el vencia?
Foll, li deien foll,
si els estels li feien companyia
i jugaven nit rere nit,
que en volia la gent,
si el joc el vencia?
Foll, li deien foll,
quan per la cara
li regalimava la saliva descuidada,
que en volia la gent,
si la saliva el vencia?
Foll, li deien foll,
quan la mirada
se li escapava rere
un ocell que piulava,
o una flor que s'obria,
que en volia la gent,
si la mirada el vencia?
Foll, li deien foll,
quan acaronava
la paret encoixinada,
que en volia la gent,
si la paret el vencia?
Foll, li deien foll,
quan ell era feliç llegint poesia,
que en volia la gent,
si la poesia el vencia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada