diumenge, 30 d’octubre del 2016

En el fossar



En el fossar
dels grans oblits,
encara hi queden
petites roselles,
que amb els seu
acolorit vermell
taquen de sang
la memòria grisa
de qui ens fa esperar.
D'un clam
somort i escampat
la veu d'un poble
s'apropa
amb pas lent i ferm.
no cal córrer,
però no ens podem aturar.
Si de la magrana oberta
cau el gra madur,
amb el temps futur
serà el magraner
pal de noves senyeres
i nous fruits
en sortiran
de les seves branques florides
que després en seran granades.
El poble,
llavor petita,
arrela a la terra,
germina
i ens fa grans.
Enlaira
de ses frondoses branques
un nou crit de llibertat,
i voleia l'ocell
amb son cant encetat.
http://zel-aramateix.blogspot.com.es/2016/09/cordo-tallat.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada