Com un buit que m'esglaia

Com un buit que m'esglaia,

com un casal per acabar de fer.

com un turó erm

com un núvol eixut.

Penso que tot s'acaba,

penso en la boira que ve,

penso en l'amor que marxa

penso, en mi també.

Callo per fer silenci,

callo perquè no se que dir,

callo perquè no escoltes,

callo perquè no est amb mi.

Miro un niu desfet,

miro un arbre quiet,

miro el camí obert,

miro el terra de pols cobert.

I sento que el cor plora,

i sento marxar l'aurora,

i sento la por opressora

i sento la soledat aclaparadora.

La soledat que ve de dins,

i mor fora

que s'enganxa feréstega

i et masega

com del raïm per fer vins

viu i mort alhora.