dimarts, 2 de juny del 2015

Em sento presoner del teu silenc

 

Em sento presoner del teu silenci.

L’habitació on s’interroga els sospitosos.

No veig ningú des de la meva banda,

però et se vigilant, veient els meus actes

i sentin els meus mots i jo no veig ni sento res.

Aquesta situació m’adoloreix el cor,

i me’l fa cada vegada més petit com si

d’una ceba es tractés i se’m saltessin les capes

per reduir-lo i minvar-lo.

Dóna’m força amb la teva veu,

amb les teves lletres, amb els petons promesos,

 amb les carícies que guardes.

Torna’m el que et demano.

Torna’m la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada