dimarts, 12 de maig del 2015

Em dius que no

 

Em dius que no,

que res no és,

que ja res no ha estat.

Em dius que el temps

de les carícies ja ha passat.

Em dius

que només resta amistat.

I jo responc: i un cor mort.

I una ànima ferida .

I milions de mots orfes.

I un mar de llàgrimes caient.

I un cos marcit.

I una amenaça

de silenci que m’ofega.

I un ahir

que algú ha dissolt

amb amargura.

Deixa’m regar

aquesta planta moribunda,

enyorada

pel seu futur

ple de dissort,

deixa’m estimar-la

una vida més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada