S’havia acabat el temps d’aquella excursió

 

S’havia acabat el temps d’aquella excursió. Tornàvem a casa a fer el de cada dia, però jo em duia un record inoblidable i quelcom per recordar-les sovint.

A la tardor la nit s’avança cada jorn més aviat i el darrer dia havíem volgut aprofitar el que no s’havia pogut fer, per això tothom sabia que arribaríem tard. Un viatge de quatre hores, s’havia de retallar per descansar les cames nosaltres i els conductors. En la primera aturada, en el pati d’una estació de servei, jo no tenia ganes de baixar per no trobar-me a alguna de les meves companyes de llit o dels seus homes, per res en particular, però el fet que amb una hagués filat més em feia desitjar no trobar-me’n a cap. En aturar-nos em vaig fer l’adormit, els més propers a mi se’n burlaren una mica, però jo els deixà fer. No vaig ser l’únic en voler quedar-se a l’autocar. Minuts més tard, la resta que s’havia quedat van baixar a fumar, anar al lavabo o a comprear menjar o begudes, dalt del autocar només quedava jo i mig m’adormí, no se quan va degué passar, poc suposo però sentí que pujava algú. Em quedà amb els ulls tancats ara ja no tant pel joc de dormir, sinó pel mateix fet de voler dormir, però de sobte em vaig notar una mà a sobre dels pantalons a l’alçada de la cremallera, i que m’estava fent una massatge estimulant, primer vaig pensar que somiava després dels successos dels darrers dies i nits, però no, continuaven els tocaments. Inclús vaig notar com s’abaixava la cremallera i em cercaven l’amic. Primer pensà en una broma d’algun dels nois, però eliminà la idea del cap, vaig preferir esbrinar que passava i obrí els ulls. Sorpresa! Em vaig trobar amb la cara de la Barbie, que anava buscant l’amic, i en trobar-lo se’l va posar a la boca, recordant-me que no s’havia oblidat que fer amb ell. Que fas! Mirant alhora per tots els costats per si ens podia veure algú. S’aturà i em digué, a la barra del bar hi ha un embús de gent, hem coincidit cinc autocars i el nostre ha estat el darrer, com la gran majoria de la gent tenia que comprar-se algun entrepà o alguna pasta, hi ha overbooking i han decidit que tardarem tres quarts en poder marxar! Tu saps el que podem fer amb tres quarts tu i jo? I si ve algú? Si venen ja pensarem alguna cosa, a la fi que seria que ens enxamparien i parlarien de nosaltres bastant de temps pel poble, que tu pujaries de cotització –potser es pensava que només m’ho feia amb ella? Però la deixà parlar- i a mi el meu home al començament s’emprenyaria, i com a molt quan pogués em demanaria que també li fes a ell lo mateix que es penses que havíem fet tut i jo! Però això si ens troben i encara no ha passat, tot i el que hi ha fora de lloc! Que comencem , o vols perdre el temps parlant?

Li agafà el cap i l’orienta cap on estava abans perquè continués amb aquella agradable tasca. Tal i com em pensava, amb l’experiència que havia agafat tractant el meu membre, sabia com reaccionaria millor, i es va esmerçar a aconseguir els millors resultats. Quan notà que el penis volia canviar i ser més actiu, en lloc de l’agent passiu que era ara, li digué que anéssim al final a les darreres butaques, que estaríem millor i els hi costaria més de veure-ho. Va estar d’acord, però graciosa va comentar que ja ho havies fet abans en un lloc així, jo com no volia que se’n rigués de mi, li contestà amb tu no!

Es llevà i agafant-me de la mà m’estirà cap on li havia dit. Jo li volia tocar el cul, però anava massa de pressa , i no fou fins que arribàrem que no li vaig poder prémer. Deixa-ho ara això em va dir, si cal ja m’ho tocarà en el viatge de tornada, es pujà la falda del vestit per damunt de la cintura, es tragué les calces, me les donà, té el teu record! M’espenyà al damunt de la butaca del mig de la darrera fila, obrí els pantalons i es disposa a cavalcar-me d’aquesta manera allí mateix, espero que ara no comencis a fer cap mena se soroll, besa’m i no en podré fer cap. Així començarem de nou una altra trobada amb la dona més bonica de l’autocar. Per sort el vehicle era massa gran per que es notessin els nostres embats des de fora. Tal i com em va dir, mentre la penetrava, la meva llengua anava apropant-se a la seva i fer així un tap que eliminés al menys en lo possible els estralls dels xiscles. Amb les mans li premé el cul cap a mi ben for per facilitar-me la tasca d’entrar dins d’ella, notant que la cosa anava prou be, em vaig permetre de soltar una de les mans i cercar per on entrar a la vall on guardava els pits, esperava que seguin la costum, al menys del que havia après, estesin lliures de sostenidors. En el camí de la recerca, vaig tocar per damunt de la roba i confirmà les meves suposicions, i ja que hi era, la tocà pel meu plaer, i si s’allargava pel seu també.

El vestit era prou ajustat, i això em va fer descartar entrar la mà per sota el vestit aixecat, després la mà va cercar l’escot, que per sort ella sempre duia exuberant, i ajudava molt a la imaginació dels homes recordar com podien ser els seus pits. Només em va caldre apartar una mica les espatlles del vestit, totes dues per facilitar-me el tocament, el cos del vestit va deixar d’aquesta manera lliures els meus herois, i com encara no havien començat els xiscles, vaig decidir orientar la meva llengua cap a ells, ella hi va estar d’acord, estirant-se una mica més per oferir un bon angle de contacte entre els seus pits i la meva llengua i llavis, això si sense deixar cavalcar-me. Em va semblar massa temps pel que teníem per fer-ho, però en aquell moment, abandonà la  meva coneguda parella il·lusionant, per tornar amb la llengua tapar-li la emissió de sons. Poc després arribava a esclatar dins d’ella. S’aixecà, obri la bossa de penjar que duia, tragué un mocador de paper, s’eixugà per no fer reguitzell del que li havia entrat i anà a tirar-lo a la paperera de la porta del fons de l’autocar, amb el cul a l’aire torna a mi, introduí de nou el penis a la boca i va fer un del millors treballs que m’havia fet, l’amic es va recuperar de seguida, es posà d’esquena a mi i s’abaixà lentament fins que el notà entrant un altre cop. Ara de nou, fou ella que inicià els moviments que ens havien d’alegrar aquella estona i us puc ben dir que ho va aconseguir, però com el temps s’escurçava, jo mirava per les dues bandes si la gent s’apropaven un altra vegada cap a l’autocar. Estava treballant molt be i faltava poc per arribar de nou, quan vaig veure que a uns deu metres venien parlant gent de la meva colla, entre ells l’amic que sabia de la meva trobada amb la Barbie i la meva amiga especial de la trobada amb part de la seva colla. Per un moment vaig fer l’esme de sortir, però ella em pregà que continuéssim, jo pensava amb l’amiga que hi havia a fora i seguia volen sortir, però ella no em deixava, i incrementà el ritme per fer-me arribar. En aquell moment em va venir al cap una de les coses que feia al poble quan estava amb alguna de les meves amigues i en veia una altra que també podria interessar-me i en aquells breus instants, vaig decidir que també ho faria, mentre estava dins de la Barbie, i mirant a aquella que tant desitjava. Ara jo també contribuïa a l’esforç que sortís be la trobada que estàvem fent, i també accelerà, no gaire més tard, arribà per segona vegada, es posà un parell de mocadors a l’entrecuix per no tacar-se el vestit, però jo li tornà les calces. Ja me les tornaràs al poble li digué. Ella em besa amb un petó ràpid i em demanà que tornes al meu lloc. Ella va anar-se’n al seu, unes fileres més enrere del meu seient. Jo seguia fent me l’adormit. Abans de cinc minuts l’autocar ja estava ple. El meu amic, em despertà i em digué, a mi no m’enganyes, tu i la Barbie sols a l’autocar i em diràs que no us ho heu fet? Fent cara i veu d’adormit li preguntà de que parlava, ell em digué que era un bon actor, però que ja parlaríem un altre dia, la gent li demanava que els deixés passar. Em donà un cop a l’espatlla dreta i se n’anà amb la seva parella.

Cinc persones més enrere entrava la meva amiga de la qual n’estava molt, ella s’asseia tres fileres pel davant , quan feia el moviment de deixa la bossa al prestatge em mira i dissimuladament m’envià un petó. Jo pensà si sabessis el que acaba de passar no se com respondries. Si contenta perquè ho havia fet pensant amb tu o molesta perquè no eres la persona amb qui m’ho feia. No li diria pas. Vaig decidir, al menys aquesta va ser la meva intenció. Qui va passaren aquell moment pel meu costa van ser les dues darreres representants dels balls per l’habitació, la del vestit trencat, com si em saludes amb la mà a l’espatlla, em pessigà el mugró mes proper, i l’altra va passar sense dir res, però amb una cara acolorida amb un lleu vermell en veure que despert, la mirava. Jo era una dels pocs que tenia els dos seients per a mi sol, perquè gairebé tots portaven la parella. A mi pel que us he contat, no m’havia fet falta. Però tampoc ho havia previst, pensava que serien uns dies de descans.

En tornar-se a omplir l’autocar i passar llista per no deixar-nos a ningú, vam agafar de nou la carretera amb una mica de retràs, encetarem les següents dues hores de viatge. No havien passat ni deu minuts, que la Barbie va aparèixer al meu costat, demanant-me si podia asseure’s allí perquè a l’anada el seu home ho havia passat malament amb aquelles files estretes i si ella marxava del seu lloc, podria estar més còmode. Li preguntà si volia finestra o passadís? Aquí al passadís ja estirè be. Gràcies! Això ho havia dit en una veu una mica alta perquè tothom penses que es sacrificava, però el meu amic em va fer una ullada i callà.

Nosaltres no vàrem dir res en bastants minuts, i entrant la nit dins de l’autocar, les veus es van anant afluixant i desapareixent. La Barbie feia veure que dormia i poc a poc es va anant deixant caure damunt meu, deixant el seu cap en la meva espatlla dreta. Com tothom estava en silenci i de tant en tant es sentien ressons de les respiracions en dormir la gent pe aquí i per allà, vaig suposar que gairebé tothom dormia, així que em preparà un coixí petit que duia per a l’ocasió i que abans li havia ofert a la Barbie per si en volia fer us. Amablement denegà l’oferiment. Tal i com estava de suport d’ella poques coses podia fer. Em col·locà el coixí al clatell i tancà els ulls, pocs minuts després encara esperant adormir-me, notà la que vaig suposar mà de la Barbie, anant pel mateix camí de quan havia pujat a l’autocar. Obri els ulls, ells els tenia tancats, però tot i així li preguntà que feia, i em va dir a cau d’orella, encara t’ho he d’explicar? I segui fent la seva. Jo no vig voler afegir res més per no despertar els veïns o al meu amic si no estava dormint, que semblava vigilar-me d’a prop. Aconseguí treure’m el penis de l’amagatall, tapant la maniobra amb el seu cos. Li posa un protector de làtex i començà a masturbar-me ara no tant evident com ho havia fet una estona abans. Amb l’excitació dels seus actes, el membre suposadament més actiu de tot el vehicle, comença a donar una altra imatge. L’efecte que produí en mi, ja us ho podeu imaginar, mentre ella treballava la part baixa del meu cos, jo comença a tocar-li els pits que recordava no duien sostenidors i pessigant-li els mugrons, fent-li fer petits saltirons. Ella m’ajudà abaixant-se la part esquerra del vestit, la que estava enganxada al meu cos deixà sortir el pit en mig de la meva espatla, ara si que podia tocar-li el pit com m’agradava, notà que cada vegada els nostres cossos, mostraven uns tics diferenciats de la resta de la gent, ella em masturbava i jo cada vegada em costava més contenir-me l’esclat ara dins del làtex, mentre ella a cada pessigada del mugró o de les carícies que li feia al pit, també mostrava moviments incomodes d’amagar. Per avançar una mica més i aparellar les nostres situacions, li posà el dit dota les calces i l’entrà dins la vulva i començà a moure’l  excitant-la com havia fet alguna altra vegada en les anterior ocasions. Tots dos vam haver de prémer ben for les dents amb la boca tancada per no fer cap crit en esclatar tots al mateix moment. Em passà un mocador net per netejar-me el dit i després de treure’m el protector que m’havia posat, també em netejà el penis amb un altre mocador. No podia creure-m’ho, ens havíem masturbat tots dos en mig d’un autocar amb vora de cinquanta cinc persones més.

Un cop nets, amagà l’amic dins dels calçotets, em puja la cremallera i em demana ben fluix que seguís jugant amb els seus pits. Jo, em llepà els dits indis i gros de la mà esquerra amb la saliva i li posa pel pit, fent com si li llepés amb la llengua, repetí la tasca més d tres vegades, per tenir cobert el pit que m’ensenyava, a la vegada que pensava que la Barbie devia tenir una conducta compulsiva per fer així davant d tothom i jo ser un eixelebrat per entrar al joc de fer-ho. Però en la meva defensa he de dir, que quan estava amb ella, m’ho passava molt be, ja que la que s’havia assegut al meu costat no era a que hagués preferit. Així que era moment d’aprofitar el que es presentés, sense que passes res. Ella continua tocant-me per damunt dels pantalons i fent com si es mogués en el seu dormir em va besar a la boca i m’entrà la punta de la seva llengua.

Poc a poc, ella també s’adormí. Havia guardat el làtex i els mocadors dins d’una paperina de plàstic dels entrepans que havia comprat a l’àrea de servei. No va tenir temps d’arreglar-se el pit, i jo tant dolçament com vaig poder, continua jugant amb ell, però intentant no despertar-la, de tant en tant feia un lleuger moviment. Faltaven cinquanta quilòmetres per arribar al poble que vaig decidir aturar aquesta esperpèntica situació. Li tapà el pit i li deixà el vestit el menys comprometedor que vaig poder, li apartà la mà del meu paquet i em col·locà per dormir, si era possible. En aquestes que va venir el meu amic per veure si dormia, com em va veure amb els ulls oberts no vaig poder dissimular. Em preguntà molt fluixet, també ho heu fet aquí davant de tots fera? Jo li respongué si havia vist alguna cosa estranya, em respongué que no, doncs això. Res de res i ara si us plau deixa’m dormir una mica que entre ells i tu no he pogut pegar els ulls.

M’agafa els cabells del cap i fent una remenada em digué bona nit canalla, però no et pensis que te’n sortiràs tan fàcilment, ja t’enxamparé pel carrer i m’ho explicaràs llavors tot el que heu fet a l’habitació i aquí. Tornà al seu lloc i jo dormí la resta del viatge amb la sensació que d’una manera o altra tots dos de tant en tant seguíem tocant-nos algunes de les parts del nostre cos. No se si va passar de veritat o ho vaig somiar. Temps més tard, vaig veure una pel·lícula anomenada “la pasión turca” que tenia una escena com la nostra a l’autocar, sense voler entrar en comparacions, només el comentari de la coincidència. En el nostre cas, tots vam tornar cap a casa i més o menys va acabar be, sense cap parella separada, ni amb tanta tragèdia.