dimecres, 1 d’abril del 2015

En una de les vegades que vaig anar de colònies

 

En una de les vegades que vaig anar de colònies,

no érem prou monitors i des de la direcció ens van dir

que demanéssim ajut als pares, el meu company i jo,

parlarem amb dues mares, per si elles estarien disposades a venir

el cap de setmana a la sortida.

Van estar d’acord, i en arribar el dia vam marxar tots,

els nens  nenes, les mares i els monitors.

El viatge tranquil dins dels paràmetres d’anar amb uns infants d’aquella edat,

van arribar emocionats i amb ganes de passar-s’ho be.

El dia va transcórrer amb la normalitat

i l’excitació d’un primer dia  de colònies per part de tots.

Deixar motxilles, dinar, presentació d’activitats i monitors,

començar, berenar, jocs, sopar i activitats de foc de campament. Després a dormir. Esgotats com estaven van caure rendits.

Va ser el moment de posar-nos més còmodes

per acabar de passar la resta de la guàrdia.

Nosaltres com era de preveure, encara no teníem descans

i ens reunirem a la saleta per parlar, comentar el dia

i passar el temps bevent gotets de licor de nous, fet pel pare de l’altre monitor.

Realment estava molt bo, i sense adonar-nos, ens vam acabar l’ampolla,

tot i les advertències de que era molt fort.

Nosaltres ja l’havíem tastat en alguna altra ocasió,

però per a elles que era la primera vegada, els hi va pujar molt aviat.

Mentrestant, nosaltres els nois, vam fer un parell de rutes de vigilància

per veure si tot estava tranquil.

A mitjanit, vam donar per conclosa la vigilància

i cadascú de nosaltres vam anar a fer la darrera visita a les habitacions

dels nois i noies sota el nostre grup.

La meva companya va agafar els dos darrers bombons, dient, per abans de dormir.

Ja acabàvem, quan ella va voler tornar a veure com estava la seva filla.

Amb l’habitació a fosques només amb la llum de seguretat, i tal com anava,

ella va ensopegar amb una motxilla que no havíem vist abans,

jo la vaig mantenir agafada perquè no caigués,

amb el fet que els nostres cossos van estar molt junts.

Això em va animar, entre la beguda, les ganes, l’escalfor del seu cos

i que vaig notar que només portava el lleuger vestit, sense sostenidor,

repeteixo, em va animar a mi i al meu íntim amic que sempre va amb mi.

Sense pensar on érem, des de darrera li vaig desbotonar la part de dalt del vestit

i sense aturar-me començà a posar els dits per dins,

mentre l’altra mà buscava el camí ràpid al seu sexe,

que vaig trobar ràpidament i entra el dit cercant per on entrar a la vulva.

Mogué el cap apropant-lo més al meu, notant encara més,

mentre jo segui pessigant el mugró i fent treballar l’altre dit dins la cova humida.

Poc va durar la iniciativa, els tremolins del cos indicaven el principi dels fets propers

i la força de la seva esquena sobre el meu pit rebregant-se ho confirmava.

A l’instant la seva mà es va obrir camí entre les peces de roba que duia sota la cintura

i també trobà el que buscava, prement-ho tant fort que vaig témer per la seva integritat.

Al hora, gira el cap i amb la boca busca els meus llavis.

Semblant un parell de serps enroscades l’una amb l’altra

ens buscàvem les parts del cos que més ens atraient i jugàvem amb elles,

cercant un plaer que no va tardar gaire en arribar.

Ja no se’n recordava del son d’infant de la seva filla i les cinc companyes

que eren a menys de dos metres de nosaltres. Els pits ja eren fora del vestit

i les calces a la meva butxaca.

Li vaig demanar que es poses el penis a la boca

i em fes el servei que tant m’agradava, i repeteixo, davant de la seva filla, m’ho va fer.

Jo ja no podia més i em costava contenir-me el semen dins, així que la vaig dur

a la zona que era les dutxes de l’habitació i posant-la de cara a la paret,

li aixecà la falda del vestit i la penetra per darrere,

fent ella esforços per no emetre cap xiscle que pogués despertar a cap de les nenes.

Ara si que ja no vaig poder més i després d’una ràpida penetració amb el seu auspici,

vaig deixar anar tot el líquid dins seu.

En arribar a la paret, li havia tret el vestit, i la tenia nua per complet,

vaig admirar-la en la seva totalitat i encara vaig gaudir més del acte que acabàvem de fer.

Després, amerats, seguirem trobant el gust del respectius llavis,

fins que la intensitat del moment va afluixar, i ens vestirem de nou.

Silents vam sortir de l’habitació havent endreçat la motxilla punt d’origen

del fet que acabava de passar.

No vam anar a cap de les nostres habitacions que compartíem,

tenia jo la clau mestra de les habitacions per si havia algun problema

i vam anar a una de les que no tenien a ningú.

Allí amb més tranquil·litat vam continuar el que havíem encetat abans.

Completament nus ella es fregà un bombó que ja començava a desfer-se als mugrons,

i l’altre a la punta del penis.

Comença ella a llepar el meu bombó, cosa que em va posar molt content

i un cop net va soltar el meu líquid que va anar gola avall

amb un inicial ensurt per part seva que no s’ho esperava.

A continuació em demanà que m’estirés d’esquena a la llitera de baix boca amunt.

Ho vaig fer, i ella per sobre meu, s’acotxava i es llevava amb ràpids moviments posant alternativament a l’abast de la meva boca els seus pits

per que pogués degustar el sabor del bombó que ella ja havia succionat del meu penis.

Em va costar uns quants intents netejar els mugrons i els pits,

ja que la xocolata havia regalimat pits avall. Fent més sucosa l’experiència.

Un cop nets tots dos a llepades i havent posat el nas i la llengua en el seu bosc sagrat,

fent un número que semblava el signe dels piscis,

vam continuar amb l’acte de la penetració per tots els llocs que vam poder

i de les maneres que es va deixar.

Aquell cos guanyava molt amb la simple vista de la pell brillant per l’esforç que havíem fet,

i vaig pensar que seria malaguanyat perdre una conquesta com aquesta,

en la que havia invertit tant de temps i esforços, però que havia superat lo imaginable.

Aquella nit no vam dormir, quan no ho fèiem, descobríem els nostres cossos,

i quan no em contava situacions picants del seu matrimoni,

però que ella no sabia que jo ja me n’havia assabentat per un altre camí.

Una altra història, que també contaré.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada